PONENTS
Ramon Alberch i Fugueras
Arxiver i Subdirector General d’Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura (2004-2010)
Josep Berga Vayreda
Alcalde i regidor de Cultura d’Olot
Àstrid Desset Desset
Directora del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (CAOC)
Marta García-Matos
Responsable de matemàtiques i computació d’EDUCAIXA
Antoni Gavaldà Torrents
Professor titular de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Rovira i Virgili
Maria Pau Gómez Ferrer
Directora Archiu Generau Aran
M. Carmen Jiménez Fernández
Directora de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
Josep Lladós Canet
Director del Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona
Elvis Mallorquí Garcia
Doctor en Història Medieval, membre del Centre d’Estudis Selvatans i professor de secundària a l’Institut de Sta. Coloma de Farners
Carme Maria Marugan i Vallvé
Directora Arxiu Comarcal del Baix Empordà
Jordi Masias i Muntada
Director de AGTIC Consulting SL
Manel Miró i Alaix
Empresa STOA, planificació, comunicació i presentació del patrimoni
Joaquim Nadal i Farreras
Polític, historiador i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Ramon Palou Capdevila
Gerent Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Daniel Piñol Alabart
Investigador i professor de Ciències i Técnica Historiogràfica. Universitat de Barcelona
Julio Quílez Mata
Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Marta Saez Pla
Responsable de premsa de la Direcció General del Patrimoni Cultural i Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Rosa Sanglas Garangou
Secretària de l’Ajuntament de Massanes (La Selva)


Llicenciat en Filosofia (UAB), Diploma d’Especialització Universitària de Funció Gerencial a les Administracions Públiques (Universitat Ramon Llull) i Màster en direcció pública (ESADE). 1r tinent-alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot (2011 – 2019) i Vicepresident 1r del Consell Comarcal de la Garrotxa (2007-2019). Actualment, alcalde i regidor de cultura de l’Ajuntament d’Olot i Vocal de Cultura del Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis.

Llicenciat en grau en Història General i Geografia per la Universitat Rovira i Virgili, màster en arxivística i gestió de documents i postgrau en gestió de documents electrònics.
A l’actualitat és el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Ugell i membre de l’equip de desenvolupament del nou programari de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Anteriorment va desenvolupar la Coordinació de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Xarxa d’Arxius Judicials del Departament de Justícia, entre altres responsabilitats, entre les quals, la coordinació i direcció d’altres centres d’arxius, tant històrics i administratius. Des de l’any 2021 ocupa la vocalia de recerca i innovació de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya així com és membre del comitè CTN 50/SC 1 – Gestió i Preservació de Docuemnts i Informació Digital d’UNE, des de el que participa, principalment, en la traducció de la norma ISO 21127:2014, ontologia de referència per a l’intercanvi d’informació del patrimoni cultural així com d’altres productes vinculats, com la versió en OWL de la mateixa ontologia.
Així mateix, forma part de diferents grups de treball adscrit al Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya orientats a l’anàlisi i gestió de dades així com a la col·laboració en projectes d’intel·ligència artificial en processos de reutilització de la informació.
Finalment, és autor d’articles publicats en revistes científiques de l’àmbit de les ciències de la informació, ha participat com a ponent en congressos, jornades i seminaris així com ha exercit i exerceix com a docent en nombrosos cursos destinats a professionals de la pròpia administració així com en postgraus universitaris (Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autònima de Barcelona).

Maria Pau Gómez Ferrer
Llicenciada en Història General i Geografia en Lleida per la Universitat de Barcelona el 1988.
Funcionària del cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 2009. Des de 2015, en servei a altres administracions, el Conselh Generau d’Aran, com a directora de l’Archiu Generau d’Aran.
Membre numerari de la Secció d’Història de l’Institut d’Estudis Aranesi des de 2005.
Membre de la Junta, com a vocal, de la Fondacion Privada Musèu Etnologic dera Val d’Aran des de 2017.
Membre de la Societat Filiau d’Istòria, Patrimòni e Identitat der Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia Aranesa dera lengua Occitana des de juliol 2020.

Jordi Masias i Muntada
Jordi Masias és Llicenciat en informàtica (UAB) i Máster en Direcció de Departaments de Tecnologies de la Informació (UB).
Ha estat el soci fundador d’AGTIC Consulting i porta més de 25 anys en el mon, primer de la signatura electrònica (Director o soci fundador de Camerfirma, Firmaprofesional i Agència Catalana de Certificació) i posteriorment, des del 2007 en projectes d’implantació de l’Administració Electrònica en el sector públic i del document electrònic amb validesa jurídica en l’àmbit públic i privat, tant a nivell estatal com internacional.
La seva experiència durant tots aquests anys ha fet que hagi anat incorporant un coneixement pluridisciplinari en l’àmbit de la transformació digital, tenint amplis coneixements tecnològics, com de gestió documental i arxiu i de la seguretat amb valor jurídic.

Marta García-Matos
Responsable de la línia de matemàtiques i computació a EduCaixa.
Física i escriptora. Llicenciada en Física (UAM, 1997) i doctora en matemàtiques (Universitat de Helsinki, 2005). Ha treballat (2009-2018) amb l’equip de divulgació científica del ICFO-Institut de Ciències Fotòniques, a càrrec de projectes que tracten d’aproximar la ciència al públic general mitjançant un enfocament humanístic. Des de 2018 treballa amb el mateix enfocament en projectes educatius i expositius (i.e. Espejos; Módulo Cuántica – Sala permanente) en EduCaixa i CosmoCaixa. És autora, conjuntament amb Luís Torner, de The wonders of light (Cambridge University Press, 2015) sobre la ciència i la tecnologia de la llum. És autora també d’assajos de divulgació científica com la sèrie de “Cuántica” para el CCCB (2018) així com d’una sèrie de comptes de ciència ficció per a nens sobre la física de la llum.

El 1991, Josep Lladós va obtenir el seu títol d’Enginyer Informàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, el 1997 va rebre el seu doctorat en Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de París 8 (França). En l’actualitat és professor titular d’universitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador adscrit al Centre de Visió d’Computador (CVC), del que actualment és el director des de 2009. És investigador associat al laboratori IDAKS de l’Osaka Prefecture University (Japó). Ostenta la càtedra de transferència de tecnologia del Parc de Recerca de la UAB i Banco de Santander. És el coordinador del Grup de Sistemes Intel·ligents de Lectura, el qual ha rebut el reconeixement de Grup de Recerca de la Generalitat de Catalunya (2017 SGR 1783). Les seves línies d’investigació són anàlisi de documents, visió per computador i el reconeixement estructural i sintàctic de formes. Ha liderat diversos projectes d’R+D, ha publicat més de 250 articles en diferents congressos i revistes internacionals, i ha dirigit 13 tesis doctorals. El Dr. Lladós és membre de l’International Association for Pattern Recognition (IAPR) i és el coordinador del IAPR Educational Committee. Anteriorment va ser coordinador de l’Industrial Liaison Committee. i del IAPR Technical Committee on Graphics Recognition (IAPR-TC10) i és membre del IAPR TC-2 (Structural Pattern Recognition), el IAPR TC-11 (Reading Systems) i el IAPR TC-15 (Graph based Representations). També és Editor de la revista ELCVIA (Electronic Letters on Computer Vision and Image Analysis). És coeditor de Sèries in Machine Percepció and Artificial Intelligence (SMPAI) i de World Scientfic Publishing Company. És membre del comitè editorial de la revista Pattern Recognition, de IJDAR (International Journal in Document Analysis and Recognition) i la revista Frontiers in Digital Humanities. Així mateix, ha estat membre de diferents comitès de programa de diferents congressos internacionals. El 2007, va rebre el premi IAPR-ICDAR Young Investigator Award. Ha participat com a ponent en l’elaboració de les estratègies catalana i espanyola d’Intel·ligència Artificial. És ambaixador de la Time Machine Organization. El Dr. Lladós té experiència en transferència tecnològica. És fundador d’Icar Vision Systems S.L. que és una companyia spin-off del CVC i de la UAB, creada el 2001 després de guanyar el concurs de Projectes Empresarials e-2000, promocionat per la Generalitat de Catalunya. El seu índex H (2022) és de 40.

Actualment, Directora del Consorci Administració Oberta de Catalunya que té com a missió facilitar la transformació digital de les administracions públiques i impulsar l’ús de la identitat digital, la signatura electrònica i la interoperabilitat entre sistemes.
És graduada en Enginyeria Informàtica i Postgrau en Administració Electrònica i Govern Obert. Actualment es troba cursant el Màster en Innovació i Transformació Digital per la UOC.
Acumula més de 25 anys d’experiència al sector TIC, començant com a assalariada, després creant una PIME de serveis informàtics i, finalment, treballant a l’administració pública com a tècnica en sistemes d’informació a l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, on actualment es troba en excedència per serveis especials.
També ha estat alcaldessa d’Anglès entre 2014 i 2019, consellera del Consell Comarcal de la Selva de 2019 a 2021 i Vicepresidenta de l’Associació Catalana de Municipis.

Ha estat arxiver municipal de Girona (1978-1989), Arxiver en Cap de l’Ajuntament de Barcelona (1990-2004), Subdirector general d’arxius (2004-2010) i Director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB (2002-2016). En l’àmbit associatiu ha estat cofundador i president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya (1986-1993) i cofundador i president de l’ong Arxivers sense Fronteres (1998-2005 i 2012-2020).
Actualment és professor convidat a les universitats Autònoma de Barcelona, Carlos III de Madrid, Pontifícia Javeriana de Bogotà, Andina Simón Bolívar de Quito y IGlobal de Santo Domingo, així com Coordinador del Grup de Treball de dinamització cultural dels arxius de la Asociación Latinoamericana de Archivos.
Ha estat ponent en nombrosos congressos i jornades internacionals i autor de quaranta llibres d’arxivística i història.

Rosa Serra Rotés (Puig-reig 1958)
És historiadora, dinamitzadora cultural, museògrafa i directora de la revista cultural L’EROL. Ha publicata treballs d’investigació sobre la historia del Berguedà i sobre la historia industrial de Catalunya en Llibres i revistes. Ha comissariat exposicions temporals i permanents per a museus, Instituciones, administracions públiques a Catalunya Espanya. És presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà que engany celebra el seu 40è aniversari.

Llicenciada en Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i postgrau en Museologia per la Universitat Internacional de l’Art de Florència. Actualment, màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments a la Universitat Oberta de Catalunya.
Al llarg de la meva carrera professional, dedicada a la difusió del patrimoni cultural, m’he anat formant en l’àmbit de la comunicació cultural. He estat responsable de la comunicació del Museu d’Història de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Actualment, responsable de premsa i comunicació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya des d’on es gestionen projectes com el de comunicació digital de patrimoni.gencat, campanyes institucionals com el Dia Internacional dels Museus, la Setmana Internacional dels Arxius i les Jornades Europees de Patrimoni.

Llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona el 1985 i especialitzat en gestió i interpretació del patrimoni per l’Escola de Patrimoni de Barcelona el 1990. Arqueòleg en excavacions d’urgència per a la Generalitat de Catalunya del 1989 al 1992. Consultor en patrimoni i turisme cultural de 1992 a 1996 a la Fundació Centre Europeu del Patrimoni. Professor d’Interpretació del 1992 al 1996 a l’Escola de Patrimoni de Barcelona. Funda Stoa el 1996 amb el seu soci Jordi Padró, on ocupa fins avui dia el càrrec de director de l’Àrea de Planificació i Interpretació. Ha dirigit més d´un centenar de projectes d´interpretació i posada en valor del patrimoni a Espanya i Portugal. Professor d’interpretació del patrimoni a més de 15 universitats espanyoles i internacionals. Autor de diversos articles sobre gestió i interpretació del patrimoni en revistes universitàries i al seu blog “Raining Stones”.

Antoni Gavaldà, doctor en Geografia i Història, llicenciat en Filologia i Diplomat en Magisteri per la Universitat de Barcelona és professor de Didàctica de les Ciències Socials (DCS) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). En l’àmbit social s’ha involucrat en diversos organismes i entitats educativoculturals catalanes i d’àmbit estatal. En perspectiva educativa ha estat docent a Infantil, Primària, Secundària i Universitat. Instigador del Laboratori de Didàctica de les Ciències Socials a la URV, per a la realització de pràctiques de les diverses disciplines socials a l’ensenyament obligatori. En tema de difusió ha estat fundador i/o membre del consell de redacció de diverses publicacions. Com autor, coautor, coordinador o assessor didàctic té publicada obra àmplia en història i en DCS. En obres col.lectives ha escrit en llibres de text de Ciències Socials, en atles, enciclopèdies i diccionaris d’història. Impulsor del grup de recerca “Ensenyament-aprenentatge des dels valors cooperatius”, i component del grup consolidat “Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al Món” (ISOCAC), ambdós de la URV.

M. Carme Jiménez Fernández (Badalona, 1974)
Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) l’any 1992 i màster en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (l’IUHJVV), també de la UPF, l’any 1998. Entre l’any 1996 i el 2003 vinculada al Laboratori d’Arqueologia de la UPF, i entre el 2000 i juny de 2003, coordinadora del Doctorat en Pròxim Orient Antic de l’IUHJVV i responsable de diferents àmbits dins el Laboratori d’Arqueologia de la UPF: pàgina web, revista, pràctiques per a alumnes d’Humantitats, etc. Entre 1996 i 2003 vinculada al Museu de Badalona com a investigadora.
Des de juliol de 2003, directora de l’Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana (www.irmu.cat) amb seu a Móra la Nova. L’objectiu d’aquesta fundació és donar suport als centres i instituts d’estudis de recerca local i comarcal dels territoris de parla catalana, entitats sense finalitat de lucre que tenen com a objectius principals la recerca, la difusió i la dinamització de la història i el patrimoni més proper. Membre del Consell de redacció del suplement de L’Avenç, “Plecs d’Història Local” des de l’any 2007, membre del Consell de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2011-2014) i membre del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya (2011-2014), membre de la Comissió de Cultura de la Coordinadora Catalana de Fundacions (2019 i fins a l’actualitat), entre d’altres.

Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971)
Historiador i professor a l’ensenyament secundari. Es va doctorar en història el 2007 a la Universitat de Girona amb la tesi Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII i XIV, publicada l’any 2011. A banda de les col·leccions documentals dels monestirs de Sant Miquel de Cruïlles (2000), Sant Pere de Galligants (2013) i dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (2015), ha publicat treballs d’història local sobre Riudellots de la Selva (2000), Sant Mateu de Montnegre (2003 i 2017), Santa Coloma de Farners (2010), Llagoster (2010 i 2014) i Lloret de Mar (2014). També ha dedicat estudis a la toponímia i al paisatge (2006), al delme al bisbat de Girona (2011 i 2017) i als camins històrics de la plana selvatana (2015-2016). És col·laborador habitual de la revista Gavarres i ha escrit molts articles de difusió històrica. Guardonat amb la Beca Francesc Eiximenis l’any 2020.

Doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili, actualment és professor titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Ensenya Paleografia i Diplomàtica, Historiografia i Cultures Medievals. Es professor del Grau en Història i del Màster en Cultures Medievals de la seva universitat, professor de Paleografia i Diplomàtica a la Facultat d’Història de l’Església Antoni Gaudí i professor de Diplomàtica del Corso Europeo di Cultura Medievale a Roma. Es especialista en documentació medieval i la seva principal línia de recerca és la Història del notariat català, tema sobre el qual va centrar la seva tesi doctoral. Té nombroses publicacions i participacions en congressos nacionals i internacionals. Ha dirigit diversos projectes d’investigació centrats en l’estudi dels arxius privats catalans i dels notaris catalans a l’Edat Mitjana, projectes que han estat finançats per la pròpia Universitat de Barcelona, el Ministerio de Ciencia e Innovación i per la Fundació la Caixa. Actualment dirigeix un projecte sobre el notariat medieval als països mediterranis, integrat per investigadors i investigadores de diverses universitats i centres de recerca, tan nacionals com estrangers. I és membre del projecte europeu CATCAR (Poctefa-Interreg) que estudia el món dels carolingis a ambdues bandes dels Pirineus.

Llicenciada en Història per la Universitat de Girona, Postgrau en Gestió i Dret Local per la Universitat Autònoma de Barcelona, Especialista en Arxivística per la UNED (2013).
Secretària interventora municipal del cos de FHCN (funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional); vaig començar a exercir en les funcions de secretaria intervenció al maig de 1983, als ajuntaments de Susqueda i Brunyola. He treballat des de 1986 a 2018 a l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, actualment treballo a l’Ajuntament de Massanes, en comissió de serveis.

Catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Girona i director de l’Institut Català de recerca en patrimoni cultural-CERCA (UdG-Generalitat de Catalunya.
Professor de la Universitat de Liverpool (1970-1972) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1992).
Doctor Honoris Causa de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia.
Del consell editorial de L’Avenç, Textos Catalans Antics, Institut d’Estudis Gironins, Institut d’Estudis empordanesos. President de l’Associació Recerques.
Membre del jurat del Premi Carles Rahola.
President del jurat del Premi Iluro.
Ha realitzat estudis sobre la història de Catalunya, la història econòmica de Catalunya i Espanya i la història de la ciutat de Girona. Les seves línies actuals de recerca es centren en el patrimoni cultural i històric, la gestió del patrimoni, l’art en situacions de conflicte i la patrimonialització de ciutats portuàries.

Llicenciada en Història Medieval a la Universitat de Barcelona el 1985. Grau de llicenciatura (tesina) el 1987. Màster en Arqueologia Medieval per la Universitat de Barcelona.
Funcionària del cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya. Directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (1994-2019). Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà des de 2019.

Graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració (UNED). Postgrau en Gestió Gerencial Local i Funció Directiva (URV). Gerent del Consell Comarcal de la Conca de Barberà des del 1990 fins a l’actualitat.
Durant aquests anys, hem col·laborat en la gestió de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, especialment en l’organització i descripció dels fons documentals municipals.